Projecte impulsat per Barcelona centre de Disseny i Oiko Design Office
Estudi per la Introducció de Plàstics Reciclats a través del Disseny
Els plàstics. Què són? D'on venen? Cap on van?
Els materials s’ideen i desenvolupen per a resoldre problemes, no per a generar-ne de nous. És per això que ens trobem davant d’una emergència: el valor fonamental dels plàstics per la nostra societat ha de passar necessàriament per garantir la seva circularitat.
El plàstic no és un únic material sinó la família de materials més versàtil i de major increment en el seu ús en els últims decennis, passant d'1,5 MTm/any en 1950 a 322 Mtm/any de l'any 2015, per motiu dels avantatges que ofereixen davant d'altres materials convencionals com són la resistència, la lleugeresa, les infinites possibilitats de disseny i el seu baix cost de producció. Un factor important que ha propiciat aquest creixement, en conjunt amb la comprensió de la química dels polímers i, per tant, l'optimització de les seves propietats que han ampliat considerablement les seves possibilitats d'aplicació, ha estat l’aprofundiment en la seva pròpia identitat i estètica, millorant la seva qualitat percebuda.
Abreviatures dels plàstics més utilitzats
PET
LDPE
HDPE
PP
PS
HIPS
ABS
PC
Polyethylene terephthalate
Low density polyethylene
High density polyethylene
Polypropylene
Polystyrene
High impact polystyrene
Acrylonitrile butaidene styrene
Polycarbonate
Essencials en tots els sectors econòmics i sense els quals ens seria impossible entendre la vida com la coneixem en l'últim segle, els plàstics han esdevingut un problema de residus de primer ordre en l'àmbit global. Els plàstics són barats, lleugers i fàcils de modelar. Aquestes virtuts incomparables, com a matèria primera, a cap altra família de materials els converteixen, en gran manera, en un problema quan són residus, ja que la seva reciclabilitat és poc atractiva econòmicament, i la seva volatilitat els fa acabar moltes vegades en el medi natural, tant terrestre com marí.
On s'utilitzen els plàstics?
Pensar en el món actual sense materials plàstics és virtualment impossible, després de 150 anys en què els plàstics han estat claus per a la innovació i el progrés de la societat (PlasticsEurope, 2021). Gràcies tant al desenvolupament tecnològic com al disseny els diferents plàstics, avui són imprescindibles per a aplicacions tan dispars com la construcció, envasat d'aliments per a llarga durada i transports a llargues distàncies, tèxtils i en gairebé qualsevol sector econòmic i necessitat.
Figura1. Consum de plàstics per sector. Font: Plastic Europe (2021) actualitzat amb el percentatge d'ús en tèxtil procedent de Geyer (2017). Els sectors minoritaris com el mobiliari, productes de llar, sector mèdic, esports o calçats s'han desagregat segons Nkwachukwu et Al (2013)
Els diferents plàstics en ús
En la següent figura s'han desagregat els consums de tipus de plàstic per sector d'aplicació. PET, HDPE i PP suposen els principals materials utilitzats seguits del LDPE i PVC. És destacable com el PET malgrat el seu ús intensiu, els sectors d'aplicació es limiten a l'envasament i el tèxtil a parts iguals. En el cas del LDPE també destaca el seu ús majoritari per a envàs amb gairebé un 70% del total i principalment en format film. El PVC també presenta un sector prioritari d'aplicació que és la construcció. HDPE i PP en canvi presenten una participació distribuïda en els diferents sectors d'igual manera que PS i PUR que també són aplicats en diferents formats.
Figura 2. Distribució dels diferents plàstics segons els sectors d'aplicació en MTon (Plastic Europe, 2022) (Geyer, 2017).
De material a residu
Reciclar materials és un fet normalitzat des del principi mateix de la creació de materials per les primeres societats humanes, per una qüestió d'economia de recursos, molt abans que els efectes ambientals i la sostenibilitat ecològica del planeta fossin un problema. Amb el desenvolupament de la consciència ambiental i el coneixement més gros de la problemàtica ecològica que significa la generació i no aprofitament dels residus es va començar a associar el reciclatge amb la minimització de l'impacte ambiental, deslligant-se, en part, de la idea de benefici econòmic. En 1966 (Boulding, 1966.) quan la consciència ambiental o l'esgotament dels recursos era un fenomen incipient es va plantejar un model econòmic que limités el seu intercanvi de matèria i energia amb el medi natural a partir d'una sistematització dels processos de reutilització i reciclatge dels materials. En l'actualitat, aquesta idea es coneix com a Economia Circular i és un model prioritari per la Unió Europea, des d'on s'estan proposant en l'àmbit institucional i legislatiu, les directrius i els objectius a assumir pels estats membres en els pròxims anys.
Figura 3. Producció de plàstics per sectors (interior) i generació de residus (exterior) en la UE. Font: PlasticsEurope 2021 Market Research Group (PEMRG) and Conversio Market & Strategy GmbH
Figura 4. Ús dels plàstics reciclats per sectors. Font: PlasticsEurope 2021 Market Research Group (PEMRG) and Conversio Market & Strategy Gmb
Dels 5,2 milions de tones de plàstic reciclat que s'utilitzen a Europa segons Plastic Europe (2021), la construcció absorbeix gairebé la meitat del total, seguit des de lluny pels sectors de l'envàs, tèxtil i agrícola. Tradicionalment, els productes que han emprat plàstics reciclats han estat de baix valor. No obstant això, en els últims anys i gràcies als esforços del disseny, la tecnologia i l'increment de la recollida selectiva cada vegada més sectors van incorporant d'una manera més eficaç materials reciclats. Destaca el sector del mobiliari i la llar com a sector emergent i amb molt de futur.
Figura 5. Ús dels materials reciclats (tones) procedents de residus d'envàs. Font: López-Aguilar et Al (2022) i PlasticsEurope 2021 Market Research Group (PEMRG) and Conversio Market & Strategy GmbH.
Com es desenvolupa en les següents seccions, aquests sectors, coincideix que són els principals destins dels residus d'envàs sent el rPET procedent d'ampolles transparents aplicat en forma de fibra tèxtil, el LDPE procedent del film en canonades de reg per a agricultura i el HDPE d'ampolles opaques com a canonades per a aigües residuals en construcció. Aquest transvasament intersectorial entre ús inicial, transformació de residu i aplicació com a material reciclatge és lògic que estigui basat principalment en el sector de l'envàs per ser el major generador de residus, com s'explica en el següent apartat i alhora per ser el que presenta un canal de recollida selectiva més regulat.
Figura 6. Contingut de plàstic verge i plàstic reciclat en diferents sectors. Font: López-Aguilar et Al (2022) i PlasticsEurope 2021 Market Research Group (PEMRG) and Conversio Market & Strategy GmbH